SER Y TENER

Direcció: Nicolas Philibert.

País: Francia.

Any: 2002.
Duració: 104 min.
Gènere: Documental.
Intervencions: Georges Lopez, Laura, Guillaume, Julien, Jonathan, Nathalie, Olivier, Alizé, Johann, Jessie, Jojo, Marie, Létitia, Axel.
Producció executiva: Gilles Sandoz.
Música: Phillippe Hersant.
Fotografia: Katell Djian y Laurent Didier.
Muntatge: Nicolas Philibert.
Estreno en Espanya: 2 Gener del 2004.

Inspirado en el fenómeno francés de la clase única, "Ser y tener" muestra la vida de una pe-queña clase de un pueblo a lo largo de todo un curso, mostrándonos una cálida y serena mi-rada a la educación primaria en el corazón de la Landa francesa. Un grupo de alumnos entre 4 y 10 años, reuni-dos en la misma clase, se forman en todas las materias bajo la tu-toría de un solo profesor de extraordinaria dedicación. Maestro de la autoridad tranquila, el profesor Georges Lopez conduce a los chi-cos hacia la adolescencia, mediando entre sus disputas y escu-chando sus problemas.

http://www.labutaca.net/films/20/serytener.htm

Després d’haver realitzat la projecció d’aquest documental a la classe, m’agradaria poder compartir amb tots vosaltres les impressions més fonamentals que m’he emportat d’aquest fantàstic film.

Abans de tot, haig de dir que no era la primera vegada que veia aquest film cosa que m’ha permès fixar-me, encara més, de petits detalls de la pel·lícula.

En aquest documental hi podem trobar quatre aspectes molt importants que són tractats al llarg de tot el curs: la relació entre el mestre i els seus alumnes, la relació entre els pròpies alumnes, la resolució de conflictes i la distribució dels espais i dels materials que hi fan.

Pel que fa a la relació entre el mestre i els alumnes es pot observar que aquesta és molt positivai molt estreta. El mestre ha creat un fort vincle afectiu entre ell i els seus alumnes, per això, les mostres de confiança i d’afecte són constants al llarg de tot el film.

No només és un senzill mestre, sinó que és un guia, una persona en la qual els alumnes es poden recolzar, una persona que escolta i observa molt el desenvolupament dels seus alumnes i que, a més a més, treballa molt diàriament per aconseguir que la seva escola es transformi en una llar, la llar de tots.

Els alumnes hi confien plenament en ell, escolten els seus consells i es senten molt còmodes ja que, aquest, ha aconseguit crear un vincle individualitzat amb cada alumne.

Cada alumne és un món diferent, amb una casa i una família diferent. Per això, aquest mestre, té en compte totes les necessitats individuals que pugui tenir cada un dels seus alumnes, proporcionant-li d’aquesta manera, una atenció i un acompanyament al llarg de tot el curs.

Un dels aspectes que podem veure que més treballa aquest mestre són les emocions dels seus alumnes que puguin anar sorgint. Totes les emocions són treballades, tant les positives com aquelles que pugin ser més negatives.

Podem escoltar com, en moltes ocasions, el mestre pregunta a l’alumne com es sent. I, tot i que en alguna escena ens pot transmetre la sensació d’angoixa perquè pregunta molt, hem de tenir en compte el gran treball de rerefons que hi ha entre el mestre i l’alumne en particular.

Per altra banda, podem observar com, dins la seva metodologia, hi ha lloc per a l’error, és a dir, deixa que els seus alumnes s’equivoquin per, d’aquesta manera, que sigui per ells sols la resolució dels problemes. Tot i això, el mestre, davant aquest tipus de situacions, no és un mer espectador sinó que és una ajuda i guia per als alumnes. D’aquesta manera, el mestre, no s’anticipa a les accions ni als actes dels seus alumnes. Els deixa espai per a que creixin. Els deixa espai per a la seva pròpia autonomia.

Pel que fa a les relacions entre els alumnes, es pot observar com aquestes estan molt influenciades per el comportament del mestre en l’aula. Com a tot arre, hi ha conflictes, baralles i mal entesos però aquestes són canalitzades d’una forma molt positiva i constructiva per part del mestre.

Encara que ens trobem en una escola unitària on tots els alumnes, de diferents edats, es troben dins una mateixa classe, es pot veure que això no és pas una dificultat per als alumnes, al contrari. Les mostres d’ajudes entre diferents edats són constats de la mateixa manera que ho són algunes de les activitats que es duen a terme.

La cohesió del grup és molt forta transmetent, d’aquesta manera, la sensació de família. Per això, el mestre va treballant diferents rituals al llarg de tot el curs. Com per exemple el ritual de presentació a aquells alumnes que seran nouvinguts el proper any com també el dol de la separació, tant per ell mateix, com per aquells alumnes que marxaran aquell curs.

Pel que fa al tema de la resolució de conflictes, el metre té en compte sempre a aquelles parts que s’hagin pogut veure implicades en el problema. Les escolta i els hi pregunta com es senten, de la mateixa manera que treballa l’empatia d’aquests. Per tant, realitza un treball on l’alumne pugui reflexionar sobre allò que ha fet i sobre com es pot sentir el seu company. Tal com hem dit abans, sempre deixant espai i temps per a que sigui el propi alumne que arribi a determinar totes aquestes reflexions i arribi a expressar les seves emocions i els seus pensaments.

I, finalment, es pot observar com, dins l’aula, cada infant té el seu lloc, on cada infant és el protagonista d’aquest ensenyament i d’aquesta relació amb el seu mestre. Una escola on les emocions són treballades diàriament a través d’activitats quotidianes i properes als infants. Activitats d’escolta, de parla, de reflexió, entre d’altres. Un escola guiada per un mestre enamorat de la seva feina el qual, barrejant aquella educació més tradicional i aquella més innovadora, ha aconseguit formar un indret acollidor, afectiu i relaxant.