Paff, el drac màgic

Paff era un drac màgic

que vivia al fons del mar,

però sol s’avorria molt i sortia a jugar.

Una de les primeres idees que hem venen al cap tot escoltant les primeres estrofes d’aquesta cançó, és que les persones som éssers humans que necessitem de les altres persones, ja que si estiguéssim sols ens acabaríem morim.

Hi havia un nen petit

que se l’estimava molt,

es trobaven a la platja

tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar

un viatge molt llarg,

volien anar a veure món

atravessant el mar.

És llavors quan el drac Paff (l’adult) es troba amb un nen petit. Es produeix una descoberta entre els dos, una interacció que durarà molts d’anys. Molts anys de jocs, d’experiències, d’emocions, de sensacions, etc. Els dos junts.

Un viatge on el drac acompanyarà a l’infant en tot aquest recorregut. Un camí que serà llarg amb moltes coses bones, i de no tant bones. Però on l’infant podrà comptar amb el seu amic drac per tirar endavant.

On s’estableix un vincle molt fort, afectiu i segur.

Quan hi havia tempesta

s’ho arreglaven molt bé,

enfilant-se a la cua d’en Paff

vigilava el vent.

Nobles, reis i prínceps

s’inclinaven al seu pas.

I quan Paff els va fer un crit,

els pirates van callar.

Es produeix una relació asimètrica entre el drac i l’infant, on el drac protegirà a l’infant i aquest li transmetrà tota la seva confiança.

Una figura d’afecció (en Paff) que acompanyarà a l’infant durant tot el seu desenvolupament i aprenentatge.

Els dracs viuen per sempre,

però els nens es fan grans.

Va conèixer altres jocs pel món

que li van agradar tant.

Que una nit molt grisa i trista

el nen el va deixar,

i els brams de joia

d’aquell drac es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll

el drac es va allunyar,

semblava que estava plovent

quan es va posar a plorar.

Tot sol, molt trist i moix

el drac es va allunyar.

I, a poc a poc, molt lentament,

se’n va tornar al fons del mar.

Un recorregut on l’infant, al final, es fa gran, i ha de continuar el seu propi camí tot sol. Ja que, ara, serà ell el que haurà de guiar a un altre infant.

Un final on el drac es torna a casa seva i on aquest sent un sentiment de dol per aquesta separació. Una separació que ha de ser forçosa ja que les persones anem evolucionant i necessitem d’una llibertat en un cert moment de la nostra vida.