Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per donar resposta a les necessitats emocionals dels infants? Tot tenint en compte la seva filosofia, els seus objectius i els seus models o motivacions?
Aquesta ha estat la pregunta que el professor ens ha formulat a les integrants del meu grup-classe.
Segons la meva opinió, aquesta escola ha de ser un centre basat en el respecte, en l’amor i en el companyerisme. On la seva filosofia educativa es fomenti en crear una escola on els infants es sentin còmodes, a gust, tranquils, segurs i, sobretot, on es sentin estimats.
Un lloc on siguin també escoltats i on, cada infant, tingui el seu lloca l’aula. Per tant, es tractaria doncs, d’aconseguir crear una escola on els alumnes se la fessin seva, se la fessin pròpia.
Una escola que compti amb un equip docent professional i que sigui capaç de respondre als diferents problemes o entrebancs que puguin anar sorgint al dia a dia. Que estiguin units i motivats per seguir endavant en la seva tasca educativa.
Una escola on les famílies es sentin integrades i valorades, on formin part del centre i de la seva vida quotidiana.
Per tant, prendre com a objectiu, construir entre tots una escola integrada en la societat present i on, infants, pares i mares i mestres tinguin el seu lloc, sense oblidar-nos la idea que els infants han de ser els vertaders protagonista de tot aquest escenari.
A nivell grupal, un cop posada en comú aquesta pregunta, van sorgir altres aspectes que a mi no hem varen venir al cap.
Un d’ells era la importància de crear, abans de tot, un vincle afectiu. De ser flexibles amb les infants i amb les seves famílies. On el diàleg fos molt important i estigués present en el dia a dia de l’escola. On els aprenentatges esdevinguessin significatius i funcionals. On s’atengués a la diversitat present en les aules.
UNA ESCOLA ON CADA INFANT SIGUI ÚNIC I IRREPETIBLE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada