En la classe d’avui ha sorgit un terme, per a mi, totalment innovador ja que mai l’havia escoltat abans. Ni tant sols sabia de la seva existència.
Aquest concepte s el de RESILIÈNCIA.
En enginyeria, la resiliència es una magnitud que mesura la quantitat d'energia, que absorbeix un material al trencar-se sota l'acció d'un impacte, per unitat de superfície de trencada.
Llegint aquesta definició, un, es pot col·lapsar una mica si es basa en l’educació. Però té més relació del que ens hi pensem.
La resiliència és la capacitat que té una persona per fer front als problemes que li poden anar sorgint al llarg de la seva vida. De la mateixa manera, podem traspassar aquest concepte a l’educació infantil.
Els nens i nenes, ara i sempre, es troben molts d’obstacles en el seu desenvolupament, els quals han d’anar superant amb molt d’esforç. És per això molt important, que aquests comptin amb una figura de referència i d’ajuda. En aquest cas els seus pares i mestres.
A l’escola, és molt important que el mestre creï una vincle afectiu per tal de poder educar als seus alumnes. Sense afecció no hi ha educació. Si els seus alumnes es senten estimats, aprendran més i millor.
Per altra banda, el mestre haurà de tenir en comptes les característiques i motivacions dels seus infants per poder fer sentir bé als seus alumnes i que aquests ho expressin en tots els seus sentits.
Per tant, per a que els nostres infants siguin capaços de superar aquelles dificultats que se’ls puguin anar presentant, hauran d’haver comptat abans, amb una base d’afecció, d’amor i de comprensió per part dels adults. Un infant que es senti segur i capaç d’anar experimentant el seu entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada