Abans d’endinsar-nos en aquest tema, seria important definir que és família.
Segons la Viquipèdia Família és:
Sociològicament, una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Aquest llaços són principalment de tres tipus: de matrimoni –normalment d'una parella o de més persones en el cas de les societats polígames–, de filiació entre pares i fills, i de relació entre germans.
Quan els professor ens va fer aquesta pregunta una de les primeres idees que hem varen venir al cap va ser que la família és un estament social on hi ha una sèrie de persones les quals es troben unides per un vincle emocional molt fort. I remarco aquest concepte final, perquè, segons la meva opinió, aquest vincle que existeix dins els membres d’una mateixa família, mai podrà existir fora d’aquesta. És a dir, per molts amics que tinguem o per molt extensa que sigui la nostra família (tiets, cosins, avis, etc) l’afecció creada entre pares i fills mai serà superada o, igualada, amb un altre tipus de relació.
Una altre definició important que he trobat, tot navegant per Internet, ha estat la definició que fa la ONU:
La ONU define a la familia como el grupo de personas del hogar que tiene cierto grado de parentesco por sangre, adopción o matrimonio, limitado por lo general al cabeza de familia, su esposa y los hijos solteros que conviven con ellos.
Podem observar com aquesta definició és més general i utilitza termes, al meu gust, una mica més superficials i freds.
Per altra banda, si ens fixem des d’un caire més antropològic podrem observar com la família és definida com un grup de persones les quals es troben unides per un vincle de consanguinitat, de matrimoni o de unió estable entre diferents persones i que totes conviuen dins una mateixa llar.
O, fins hi tot, d’es d’una vessant més religiosa on la familia es la base de la sociedad y en ella se pretende formar hombres y mujeres de bien con principios y valores.
Per altra banda, és important destacar la gran transformació que està patint avui en dia les famílies.
Hem passat de trobar-nos un gran nombre de famílies més “tradicionals” (pare, mare i fills) fins arribat a un nombre molt variat de tipus de famílies. Des de parelles que es separen, pares homosexuals, pares o mares solters o solteres, famílies d’acollida...fins a avis o avies que s’han de fer càrrec dels seus néts.
Des del meu parer, crec que no li hem de donar tantes voltes a com estan formades aquestes famílies i deixar una mica més de costat pensaments i idees com: Si els pares són homosexuals, els fills...també o seran! Es necessita la figura d’un home i d’una dona en un matrimoni amb fills! Les mares solteres o els pares solters necessiten a una altre persona perquè, sols, no poden criar als seus fills!, entre d’altres, per fixar-nos més en com són les relacions dins aquestes famílies. Si un infant estan ben atès tenint dues mares...no estarà millor que en un centre d’acollida?
L’important de tot això, és que les funcions de les famílies siguin les correctes i s’apliquin en equilibri i amb amor.
Una de les principals funcions ha de ser de “preparar” al fill perquè, en un futur, es pugui valdre per sí mateix, dins la nostra societat.
Els pares són una font d’informació i d’experiència molt gran i, aquests, han de saber transmetre tots aquests coneixements als seus fills. Els pares són un model per als seus fills!
En la pàgina web de bebeclick.com hi podem trobar les següents funcions:
Las funciones que la familia ejerce sobre sus componentes son fundamentalmente seis:
COMUNICACIÓN: utilizando métodos verbales o paraverbales; es fundamental para el desarrollo de la afectividad, la ayuda, la autoridad, la comprensión, etc.
AFECTIVIDAD: la relación de cariño o amor; imprescindible para el desarrollo normal del individuo.
APOYO: de múltiples formas; económico, afectivo, cultural, etc.
ADAPTABILIDAD: para mantener relaciones internas ¿entre los miembros del grupo- y externas con la sociedad, a nivel cultural, económico, laboral, higiénico, etc. Los procesos de adaptación de la familia surgen, además, en función de las diferentes etapas de su ciclo vital (nacimiento de un hijo, nido vacío, etc...).
AUTONOMIA: los individuos necesitan cierto grado de independencia para facilitar su crecimiento y maduración. La familia debe establecer los límites de ese tira y afloja, en función de sus creencias, aspiraciones, cultura, etc.
REGLAS Y NORMAS: de comportamiento para favorecer la convivencia. Estas normas facilitan las relaciones e identifican los papeles de cada miembro de la familia.
Per tant, el més important que ha de tenir una família, és que aquesta sigui un lloc on l’infant es senti escoltat, respectat i, sobretot, ESTIMAT. Un lloc on pugui descansar del ritme que es porta en la nostra societat, un lloc on cada membre tingui el paper, on es respectin les personalitats i característiques de cadascú i on els límits es trobin clars però basats en un diàleg i comunicació entre les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada