S’acaba el curs…

Semblava que fos ahir que començava aquest blog amb molts de nervis, alegries, emocions, inquietuds… Però el moment ja ha arribat i després de molta feina i de molts esforços, tots junts, hem arribat al final d’aquesta assignatura i al final d’un període ple de sentiments.

No només finalitza aquesta assignatura, finalitza també un segon curs, el qual ha estat una mica estressant en alguns moments.

Tot i això, si un mira cap endarrere pot observar com la gran feina feta i la motivació que l’han portat a realitzar les diferents tasques, es veuen recompensades i valorades.

En concret, en aquesta matèries, m’agradaria compartir la gran il·lusió que m’ha fet cursar aquesta matèria i, sobretot, els grans canvis positius que m’han suposat en tot allò que jo tenia en el meu interior.

He après a observar els problemes des d’una altra perspectiva, he après a no jutjar i ha no caure en l’error de pensar o de dir: si jo fos ell faria això... o, no hem puc creure com pot permetre això...

Al llarg dels dies, m’he anat adonat de la importància que tindrem com a futures mestres , no només amb els infants sinó també, i molt important, amb les seves famílies. Per això, aquesta assignatura m’ha aportat un altre punt de vista, m’ha aportat a prendre’m les coses d’una altra manera escoltant als infants i a les seves famílies, partint d’una empatia molt forta i estable.

Una empatia que hem possibiliti prestar una especial atenció a allò que sent el infant, ha allò que pensa i a les seves actuacions. Una empatia que hem permeti ajudar a aquelles famílies que més ho necessitin a trobar el seu camí sense que es sentin jutjades, acusades o intimidades. Es tracta doncs, de fer de mestre no de fer de jutge.

Així doncs, per tot això, serà important crear un ambient acollidor, estable i afectiu. Un entorn on sigui possible crear un vincle afectiu amb totes les persones que el formen. Un ÚNIC I ESPECIAL VINCLE AFECTIU AMB CADASCUN DELS INFANTS.

Podria estar parlant i anar allargant les meves frases, ja que sempre hem deixaria de comentar alguna de totes les coses que aquesta assignatura m’ha aportat... però hem sembla que hem faltarien pàgines!

Espero doncs, que les meves paraules hagin transmès totes les emocions i sentiments que he pogut anar sentint al llarg de les diferents sessions deixant ben marcat la importància de treballar les diferents emocions i sentiments dels infants i de les seves famílies a partir d’un fort i estret vincle afectiu.

Caixa de les Emocions XTEC

Després d’haver estat xafardeixant una mica per la pàgina web del XTEC sobre diferents activitats per treballar les emocions a educació infantil (http://www9.xtec.cat/web/projectes/196), m’agradaria comentar una de les activitats que més m’ha cridat l’atenció i mostrar-la a tothom:

“Emocions entre tothom”

· Per qué l’has triat?

Després d’haver estat mirant moltes de les activitats que ens proposa aquesta caixa, he decidit escollir aquesta perquè crec que és una activitat molt senzilleta, però molt important, per començar a treballar les diferents emocions que els infants poden anar sentint al llarg del curs.

Hem de tenir present que a alguns infants els hi costa una mica expressar-se verblament, d’altres els hi fa vergonya parlar davant del grup o, d’altres que necessiten d’una petita empenta per seguir l’activitat. Per això, aquest joc, permet a tot el grup integrar-se i participar-hi.

Al tenir unes directirus molt senzilles, els infants, entendren de seguida que és el que s’ha de fer i com ho han de fer. A més a més, el fet de dur a terme aquesta activitat en grup, ajudarà a aquells infants que passen més desapercebuts a tenir el seu lloc i mostrar-se davant dels seus companys i companyes.

· Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat?

Un dels aspectes que a mi m’agradaria treballar amb aquesta activitat, a part de les emocions és clar, és la integració de tots els nens i nenes que formen part del grup. Així, el mestre, haurà de tenir present preguntar a tots i cadascun dels seus alumnes perquè aquests no es sentin desplaçats ni tampoc oblidats.

Que cada nen del grup és senti escoltat i, el més important, que es sentit únic, irrepetible i important. Que noti que allò que sent i com ho sent és important, no només per al mestre, sinó també per als seus companys.

Per tot això, serà important arribar a crear un àmbit de respecte i d’escolta on, cada nen, pugui mostrar les emocions com ell les senti.

Serà llavors a partir d’aquest joc que he escollit, com es podrà observar, d’una manera molt pràctica, les diferents maneres que els més petits tenen a l’hora de representar diferents emocions.

· En què consisteix?

Aquesta activitat consisteix en Repartir un paquet de plantilles ovals amb les emocions escrites (sis en total). A continuació, entre tota la classe es simularà la boca que posaríem en cada expressió que proposa el mestre o la mestra.

Entre tot el grup s’ha de decidir quina boca han de posar a cada cara perquè expressi l’emoció descrita a baix de cada plantilla.

Finalment s’avaularà entre tots i totes si la cara que s’ha dibuixat concorda amb l’emoció. Cada persona mostrarà la cara que han dibuixat el seu grup i valoraran si realment correspon a l’emoció

· Què necessites per a dur-la a terme?

(Les diferents màscares que podem trobar a la carpeta de materials)

FEM UN ROL PLAYING?

Aquesta va ser l’activitat que el nostre professor ens va proposar farà un parell de setmanes.

Es tractava de representar a l’aula una de les situacions que més habitualment ens trobarem a les nostres aules: la primera reunió individual amb els pares dels nostres alumnes.

Jo vaig ser l’afortunada de poder representar el paper de la mestra. Haig de dir que els nervis que vaig tenir al inici de la sessió hem van superar una mica però, per sort, els vaig poder anar controlant a mesura que passaven els minuts. A més a més, el clima de confiança que es va crear a la classe hem va ajudar a l’hora de tirar endavant aquesta activitat.

Tot i que tenia, més o menys, un esquema a la meva ment, he de dir que moltes de les indicacions, dubtes, preguntes que donava a la mare hem van venir al cap en aquell mateix instant.

També m’agradaria comentar que la meva companya, la qual va representar el paper d’una mare una mica angoixada per deixar el seu fill el primer dia a l’escola, va representar el seu paper d’una manera molt correcte i, encara que en algun moment hem vaig sentir una mica “acorralada” per les seves preguntes i la seva angoixa, vaig poder tranquil·litzar-la i calmar-la sense deixar de costat la meva professionalitat ni tampoc aquelles normes establertes per el centre escolar.

Per tot això, m’agradaria compartir la següent taula on puc mostrar el que he sentit i les principals idees importants d’aquesta activitat:

Quins eren els principals objectius de l’entrevista?	El meu principal objectiu de l’entrevista crec que s’ha complert al cent per cent, ja que era poder conèixer a la família i que, alhora, aquesta hem pogués conèixer a mi. Per tant, en aquesta entrevista l’aspecte més curricular, quedava situat a un segon pla.
Com he fet l’entrada i la sortida?	Tot i tenir molts de nervis al principi de l’entrevista, crec que, tant l’entrada com la sortida, han estat força acollidores ja que he convidat a la mare a asseure’s on estigués més còmoda sense apropar-me massa.
Quins problemes he trobat i com els he resolt?	Haig de dir que problemes grossos no he trobat, de la mateixa manera que cap de les qüestions o neguits de la mare m’han trasbalsat i m’han deixat en blanc sense saber que dir. Per tant, l’únic problema que he pogut trobar és que era la primera vegada que hem trobava en aquesta situació i, per tant, una mica de falta d’experiència.
Durant l’entrevista, he tractat de crear i mantenir un clima de confiança? De quina manera?	Segons la meva opinió, crec que he arribat a crear un ambient agradable on la manera s’ha sentit molt còmoda per expressar les seves emocions com també els seus pensaments o desitjos. Alhora, penso que no he estat massa propera a la mare, ja que d’aquesta manera, potser hagués intimidat una mica a la mare. El meu to de veu, l’escolta i la meva posició corporal crec que han ajudat a crear aquest clima.
Quina part de l’entrevista ha estat la més productiva?	Jo crec que ha estat la part on la mare ha insistit una mica en el procés de transició del seu fill ja que es volia quedar una mica més del que l’escola té establert. Ja que davant aquesta situació, m’he hagut de posar una mica més ferma però sense deixar de perdre aquest ambient acollidor.
Quines menys?	Cap. Tot ha estat molt enriquidor.
He potenciat el diàleg i la comunicació entre totes dues parts? Com hem sentia abans de començar la sessió?	Jo crec que he sabés escoltar molt a la mare ja que realment estava molt interessada i preocupada pel que sentia. No només són importants els alumnes sinó també ho són molt les seves famílies, per això, és important crear un fort vincle afectiu amb aquestes. Escoltar-les i saber comunicar-se correctament. De la mateixa manera, reafirmant les preguntes de la mare, aquesta s’ha sentit molt escoltada i compresa. Tal com he dit abans, molt nerviosa per falta de la meva experiència en aquest tema.
I en acabar?	La veritat és que la meva sensació al acabar va ser molt diferent de la del inici. Els nervis ja havien marxat del tot i, fins hi tot, estava una mica sorpresa (positivament parlant) del resultat final.
Quin tractament en faré de la informació recollida? Em serveix?	Sincerament, crec que el realitzat en aquesta sessió són dels aspectes que més hem serviran en un futur. I, d’aquesta manera, intentaré treure el màxim profit possible ja que, per a mi, saber tractar, parlar i escoltar a les famílies és un dels aspectes fonamentals en un centre escolar.

EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ

ADAPTACIÓ INICIAL

• Perquè és un dels moments crucials i estratègics? Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

Ens trobem en un moment de canvis, de persones i de cares noves, de llocs per descobrir, de canvis de costums, etc. per tot això, i per moltes més altres raons, és molt important tenir en compte molt detalls per a que l’infant es senti el més còmode i segur possible en aquest canvi en la seva vida.

L’infant, en aquest moment, viurà moltes experiències que, fins ara, eren totalment desconegudes per a ell. La seva mare aj no serà la única persona amb la qual conviurà les 24hores del dia, tampoc serà ella l’encarregada de donar-li de menjar o de canviar-lo en totes les ocasions que això sigui necessari. Ara, l’infant, es trobarà davant de persones que seran totalment desconegudes per a ell i, no només persones adultes, sinó, amb altres iguals que demanen i necessiten de les mateixes coses que ell també vol.

De la mateixa manera, el nen, estarà, ara, davant de nous espais. La seva llar ja no serà el lloc on hi està permanentment. I, alhora, es trobarà envoltat de un munt de materials i de joguines que, pot ser, que ni li agradin o que no s’adeqüin als seus gustos personals.

Per tot això, és molt important invertir una gran quantitat d’energies per fer que, cadascun d’aquests nouvinguts, es sentin com si estiguessin a casa seva.

Una de les feines més importants dels educadors en aquest període, serà la de transmetre confiança i seguretat, no només als infants sinó també a les pròpies famílies. Uns pares que estaran angoixats per aquesta separació. Serà per tant convenient, tractar i treballar aquest dol de la separació des d’una vessant el més natural possible (això es normal, a molts els hi ha passat, és important que hi passi, etc), dins un espai on, famílies i infants, es sentin còmodes per poder expressar tots aquests sentiments.

• Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Ens trobem en un període amb molts de nervis, d’angoixes i de patiments, en alguns dels casos. Per això, és molt important tenir ben clares aquelles normes o aquells límits que voldrem transmetre als infants i a les seves famílies.

Tot i que, en aquests dies, haurem de ser una mica més flexibles que en els altres, haurem de tenir present que són necessàries algunes regles per tal que aquest període sigui tranquil i estable.

Determinar els dies que durarà, quants nombres de familiars hi podran assistir, si l’infant podrà dur de casa seva algun objecte de pertinença, quant de temps hi podran estar els familiars, etc. són algunes de les decisions que els professionals del centre hauran de determinar.

Tot això, sempre tenint en compte les característiques que pugui tenir cada infant i cada família, adaptant-se, en la mesura del possible, a les demandes de cada nen o de cada nena.

• Què és allò que no hauríem de fer mai?

De la mateixa manera que s’ha de tenir clar allò que s’ha de fer, també s’ha de tenir clar ALLÒ QUE NO S’HA DE FER.

No es poden pressionar als infants i a les famílies d’una forma excessiva demanant-los el compliment de totes les normes al 100 per cent. Ens podem trobar amb casos on els pares són hiperprotectors i els infants molt insegurs. Per això, com a professionals, haurem d’adoptar actituds d’escolta, de confiança, de seguretat i d’empatia.

I el més important, tenir sempre en compte que allò que està patint l’infant en aquell moment és molt important per a ell, per tant, mai burlar-se, o no prestar-li la necessària atenció ens faria caure en l’error de creure que aquest període no és essencial per a l’infant.

Per altra banda, m'agradaria compartir la següent reflexió proposada a l'aula:

Quan una mare, després de tenir força experiència en el període de transició dels seus tres primers fills, li comenta a la mestra que el seu quart fill ja no necessita que ella hi estigui present a l’escola en aquest temps, la mestra li respon: és veritat que el teu fill s’ha integrat molt bé i afronta correctament la nova situació. Però la que no es sent còmoda sóc jo. Necessito que les coses procedeixin tal i com estan programades.

L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

Davant aquesta resposta, podem trobar diferents opinions o diferents maneres de plantejar la resposta.

La meva opinió és que la clau resideix en la manera de com transmetre els nostres pensaments i les nostres paraules. És molt important allò que volem dir, però encara ho és més COM HO HEM DE DIR.

És molt comuna l’expressió de políticament correcte i, amb les famílies dels nostres alumnes, ho hem de tenir molt clar i present en la nostra tasca diària.

Tot això no vol dir que haguem de canviar les nostres conviccions o les nostres opinions, sinó que hem d’aconseguir adquirir una manera d’expressar-nos a les famílies que sigui propera i entesa però sense deixar de ser professional.

Per això, en aquest cas i segons la meva opinió, la mestra hauria d’haver enfocat aquesta resposta des d’una altre vessant. Enfocant-ho cap al benefici de l’infant i, com a conseqüència al seu propi.