EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ

ADAPTACIÓ INICIAL

• Perquè és un dels moments crucials i estratègics? Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

Ens trobem en un moment de canvis, de persones i de cares noves, de llocs per descobrir, de canvis de costums, etc. per tot això, i per moltes més altres raons, és molt important tenir en compte molt detalls per a que l’infant es senti el més còmode i segur possible en aquest canvi en la seva vida.

L’infant, en aquest moment, viurà moltes experiències que, fins ara, eren totalment desconegudes per a ell. La seva mare aj no serà la única persona amb la qual conviurà les 24hores del dia, tampoc serà ella l’encarregada de donar-li de menjar o de canviar-lo en totes les ocasions que això sigui necessari. Ara, l’infant, es trobarà davant de persones que seran totalment desconegudes per a ell i, no només persones adultes, sinó, amb altres iguals que demanen i necessiten de les mateixes coses que ell també vol.

De la mateixa manera, el nen, estarà, ara, davant de nous espais. La seva llar ja no serà el lloc on hi està permanentment. I, alhora, es trobarà envoltat de un munt de materials i de joguines que, pot ser, que ni li agradin o que no s’adeqüin als seus gustos personals.

Per tot això, és molt important invertir una gran quantitat d’energies per fer que, cadascun d’aquests nouvinguts, es sentin com si estiguessin a casa seva.

Una de les feines més importants dels educadors en aquest període, serà la de transmetre confiança i seguretat, no només als infants sinó també a les pròpies famílies. Uns pares que estaran angoixats per aquesta separació. Serà per tant convenient, tractar i treballar aquest dol de la separació des d’una vessant el més natural possible (això es normal, a molts els hi ha passat, és important que hi passi, etc), dins un espai on, famílies i infants, es sentin còmodes per poder expressar tots aquests sentiments.

• Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Ens trobem en un període amb molts de nervis, d’angoixes i de patiments, en alguns dels casos. Per això, és molt important tenir ben clares aquelles normes o aquells límits que voldrem transmetre als infants i a les seves famílies.

Tot i que, en aquests dies, haurem de ser una mica més flexibles que en els altres, haurem de tenir present que són necessàries algunes regles per tal que aquest període sigui tranquil i estable.

Determinar els dies que durarà, quants nombres de familiars hi podran assistir, si l’infant podrà dur de casa seva algun objecte de pertinença, quant de temps hi podran estar els familiars, etc. són algunes de les decisions que els professionals del centre hauran de determinar.

Tot això, sempre tenint en compte les característiques que pugui tenir cada infant i cada família, adaptant-se, en la mesura del possible, a les demandes de cada nen o de cada nena.

• Què és allò que no hauríem de fer mai?

De la mateixa manera que s’ha de tenir clar allò que s’ha de fer, també s’ha de tenir clar ALLÒ QUE NO S’HA DE FER.

No es poden pressionar als infants i a les famílies d’una forma excessiva demanant-los el compliment de totes les normes al 100 per cent. Ens podem trobar amb casos on els pares són hiperprotectors i els infants molt insegurs. Per això, com a professionals, haurem d’adoptar actituds d’escolta, de confiança, de seguretat i d’empatia.

I el més important, tenir sempre en compte que allò que està patint l’infant en aquell moment és molt important per a ell, per tant, mai burlar-se, o no prestar-li la necessària atenció ens faria caure en l’error de creure que aquest període no és essencial per a l’infant.

Per altra banda, m'agradaria compartir la següent reflexió proposada a l'aula:

Quan una mare, després de tenir força experiència en el període de transició dels seus tres primers fills, li comenta a la mestra que el seu quart fill ja no necessita que ella hi estigui present a l’escola en aquest temps, la mestra li respon: és veritat que el teu fill s’ha integrat molt bé i afronta correctament la nova situació. Però la que no es sent còmoda sóc jo. Necessito que les coses procedeixin tal i com estan programades.

L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

Davant aquesta resposta, podem trobar diferents opinions o diferents maneres de plantejar la resposta.

La meva opinió és que la clau resideix en la manera de com transmetre els nostres pensaments i les nostres paraules. És molt important allò que volem dir, però encara ho és més COM HO HEM DE DIR.

És molt comuna l’expressió de políticament correcte i, amb les famílies dels nostres alumnes, ho hem de tenir molt clar i present en la nostra tasca diària.

Tot això no vol dir que haguem de canviar les nostres conviccions o les nostres opinions, sinó que hem d’aconseguir adquirir una manera d’expressar-nos a les famílies que sigui propera i entesa però sense deixar de ser professional.

Per això, en aquest cas i segons la meva opinió, la mestra hauria d’haver enfocat aquesta resposta des d’una altre vessant. Enfocant-ho cap al benefici de l’infant i, com a conseqüència al seu propi.