Semblava que fos ahir que començava aquest blog amb molts de nervis, alegries, emocions, inquietuds… Però el moment ja ha arribat i després de molta feina i de molts esforços, tots junts, hem arribat al final d’aquesta assignatura i al final d’un període ple de sentiments.
No només finalitza aquesta assignatura, finalitza també un segon curs, el qual ha estat una mica estressant en alguns moments.
Tot i això, si un mira cap endarrere pot observar com la gran feina feta i la motivació que l’han portat a realitzar les diferents tasques, es veuen recompensades i valorades.
En concret, en aquesta matèries, m’agradaria compartir la gran il·lusió que m’ha fet cursar aquesta matèria i, sobretot, els grans canvis positius que m’han suposat en tot allò que jo tenia en el meu interior.
He après a observar els problemes des d’una altra perspectiva, he après a no jutjar i ha no caure en l’error de pensar o de dir: si jo fos ell faria això... o, no hem puc creure com pot permetre això...
Al llarg dels dies, m’he anat adonat de la importància que tindrem com a futures mestres , no només amb els infants sinó també, i molt important, amb les seves famílies. Per això, aquesta assignatura m’ha aportat un altre punt de vista, m’ha aportat a prendre’m les coses d’una altra manera escoltant als infants i a les seves famílies, partint d’una empatia molt forta i estable.
Una empatia que hem possibiliti prestar una especial atenció a allò que sent el infant, ha allò que pensa i a les seves actuacions. Una empatia que hem permeti ajudar a aquelles famílies que més ho necessitin a trobar el seu camí sense que es sentin jutjades, acusades o intimidades. Es tracta doncs, de fer de mestre no de fer de jutge.
Així doncs, per tot això, serà important crear un ambient acollidor, estable i afectiu. Un entorn on sigui possible crear un vincle afectiu amb totes les persones que el formen. Un ÚNIC I ESPECIAL VINCLE AFECTIU AMB CADASCUN DELS INFANTS.
Podria estar parlant i anar allargant les meves frases, ja que sempre hem deixaria de comentar alguna de totes les coses que aquesta assignatura m’ha aportat... però hem sembla que hem faltarien pàgines!
Espero doncs, que les meves paraules hagin transmès totes les emocions i sentiments que he pogut anar sentint al llarg de les diferents sessions deixant ben marcat la importància de treballar les diferents emocions i sentiments dels infants i de les seves famílies a partir d’un fort i estret vincle afectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada