Quins nervis!
Ahir quan em vaig llevar va ser una de les primeres sensacions i emocions que vaig tenir ara que començo un nou semestre, amb unes noves assignatures i amb uns nous professors.
El semestre passat va ser una mica dur i amb molta feina: seminaris, treballs, exposicions, debats, classes i hores i hores de feina en grup! Hem conviscut com una gran família!
Però ara ens cal canviar el xip i assentar tot allò del semestre passat per anar-ho ampliant amb totes les coses noves que se’ns venen al damunt.
D’altra banda, haig de dir que també estic molt tranquil·la per l’inici d’aquest nou període i amb moltes ganes d’aprendre moltes coses noves.
El professor, l’Iñaqui, m’ha transmès molta calma i confiança. I això, crec que transmès un sentiment molt positiu envers a aquesta assignatura.
Paral·lelament, l’Iñaqui, ha començat la classe preguntant-nos com ens sentíem en aquell moment, quines emocions i sentiments sentíem.
Un cop cada alumna ha reflexionat individualment, hem posat en comú tots els nostres sentiments i he pogut observar les diferents emocions que han anat sorgint.
Des d’emocions positives com l’alegria, la il·lusió, el descans o l’alleujament, passant per emocions ambigües com neguit, estar a l’expectativa o recel, fins a emocions negatives com l’angoixa o la por.
Amb això, he pogut observar i donar-me compte de la gran quantitat d’emocions que podem trobar en un grup de persones i que, difícilment, trobarem que dues persones sentin exactament el mateix. Cada alumna ha iniciat aquest nou semestre des d’una visió diferent i amb uns sentiments particulars. Des d’aquelles alumnes més negatives a causa del gran desgast del semestre passat, fins a aquelles alumnes més positives les quals pensen que la cosa serà diferent i més… calmat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada